Artistes Artistas Artists
Les Brontë, Fine Cherry. Dijous 12 d’abril de 2018. Jueves 12 de abril de 2018. April, Thursday 12, 2018. Projecte d’Acció en viu.

Veure la pàgina de l’esdeveniment



Proyecto de Acción en vivo.

Ver página del evento



Live performance project.

See facebook event page



Les Brontë són un duo artístic afincat a Cadaqués, casa del diví Dalí, i format per la ballarina Victoria Macarte i l’artista tèxtil i visual Rosa Tharrats. Les Brontë es van conèixer el 2011 treballant en la pel·lícula Història de la meva mort, d’Albert Serra, on la llum de Casanova es troba amb la foscor de Dràcula. Omplien les hores fora de pla pels castells de França i Transsilvània jugant amb el vestuari d’època i fent petites performances per entretenir els actors en espera. D’allà ve la inspiració per tirar endavant un projecte artístic col·laboratiu, i el sobrenom de “Les Brontë”. Han portat el seu projecte estètic Neotaxidermia des dels seus orígens, a Berlín, fins a Barcelona i fins a indrets de l’Espanya profunda sota projectes de comissariat del grup AADK. La seva obra s’expandeix per la dansa, la performance, la moda, la música, el vídeo, la instal·lació i les arts visuals, d’una estètica primordial transposada a l’era digital. L’obra evoluciona, però es basa en aquest concepte de “neotaxidèrmia” com a transferència d’imatge o essència, restes tangibles d’idees o records. Ho fa capturant la “retromania”, apropiació cultural i propagació salvatge de tendències d’avui amb elements visuals i vius de performance com el folklore del nostre temps. Ciència-ficció d’època. Una col·lecció d’arxius perduts del futur. El postapocalipsi és una condició psicoestètica.

Les Brontë son un dúo artístico afincado en Cadaqués, casa del divino Dalí, y formado por la bailarina Victoria Macarte y la artista textil y visual Rosa Tharrats. Les Brontë se conocieron en 2011 cuando trabajaban en la película Història
de la meva mort, de Albert Serra, en que la luz de Casanova se encuentra con la oscuridad de Drácula. Llenaban las horas fuera de plano por los castillos de Francia y Transilvania jugando con el vestuario de época y haciendo pequeñas performances para entretener a los actores en espera. De aquel entonces viene la inspiración para llevar a cabo un proyecto artístico colaborativo, y el sobrenombre de “Les Brontë”. Han llevado su proyecto estético Neotaxidermia desde sus orígenes, en
Berlín, hasta Barcelona y hasta rincones de la España profunda bajo proyectos de comisariado del grupo AADK. Su obra se expande por la danza, la performance, la moda, la música, el vídeo, la instalación y las artes visuales, de una estética primordial transpuesta a la era digital. La obra evoluciona, pero se basa en este concepto de “neotaxidermia” como transferencia de imagen o esencia, restos tangibles de ideas o recuerdos. Esto
lo hace capturando la “retromanía”, apropiación cultural y propagación salvaje de tendencias actuales con elementos visuales y vivos de performance como el folclore de nuestro tiempo. Ciencia ficción de época. Una colección de archivos perdidos del futuro. El postapocalipsis es una condición psicoestética.

Les Brontë is an artistic duo based in Cadaqués, the home of the divine Dalí, and consists of the dancer Victoria Macarte and the textile and visual artist Rosa Tharrats. Les Brontë met in 2011 while working on Albert Serra’s film The Story of My Death, in which the light of Casanova meets the darkness of Dracula. They filled the hours off set in the châteaux and castles of France and Transylvania by playing with the period costumes and mounting small performances to entertain the actors waiting to go on. This provided the inspiration to continue with a collaborative artistic project, which they dubbed Les Brontë. They have brought their Neotaxidermia aesthetic project from its origins in Berlin to Barcelona and places in Spain’s rural heartland thanks to curatorial initiatives run by the AADK group. The duo’s work has expanded to encompass dance, performance, fashion, music, video, installation art and the visual arts, which are of a primordial aesthetic transposed into the digital era. Their work has evolved, but it is based on the concept of ‘Neotaxidermy’ as the transfer of an image or essence, tangible remains of
ideas or recollections. Capturing the ‘retromania’, cultural appropriation and wild propagation of today’s trends with visual and live performance elements as the folklore of our time. Period science fiction. A collection of lost archives from the future. The post-apocalypse is a psycho-aesthetic condition.

Play
Quim Pujol, Verde Croma. Divendres 13 d’abril de 2018 Viernes 13 de abril de 2018. April, Friday 13, 2018 Projecte d’Acció en viu.

Veure la pàgina de l’esdeveniment



Proyecto de Acción en vivo.

Ver página del evento



Live performance project.

See facebook event page



Quim Pujol (1978) és escriptor, comissari i artista. Treballa en els límits entre l’escriptura, les arts en viu i l’art contemporani. Des del 2014 investiga i modifica tècniques corporals ja existents amb finalitats polítiques. Les seves últimes obres en aquest sentit són Trance colectivo (2014), ASMR del futuro (2015), BDSMmm (2016) i Fregoli (2017). Ha participat en exposicions com Intervalo. Acciones sonoras, a la Fundació Antoni Tàpies, o Visceral Blue, a La Capella. Ha coeditat, juntament amb Ixiar Rozas, el volum sobre teoria afectiva Ejercicios de ocupación (Ediciones Polígrafa, 2015), i va ser comissari de la Secció Irregular del Mercat de les Flors entre el 2011 i el 2015. També ha impartit classes en el Programa d’estudis independents del MACBA.

Quim Pujol (1978) es escritor, comisario y artista. Trabaja en los límites entre la escritura, las artes en vivo y el arte contemporáneo. Desde 2014 investiga y modifica técnicas corporales ya existentes con fines políticos. Sus últimos trabajos en este sentido son Trance colectivo (2014), ASMR del futuro (2015), BDSMmm (2016) y Fregoli (2017). Ha participado en exposiciones como Intervalo. Acciones sonoras, en la Fundació Antoni Tàpies, o Visceral Blue, en La Capella. Ha coeditado, junto con Ixiar Rozas, el volumen sobre teoría afectiva Ejercicios de ocupación (Ediciones Polígrafa, 2015), y fue comisario de la Secció Irregular del Mercat de les Flors entre 2011 y 2015. También ha impartido clases en el Programa de Estudios Independientes del MACBA.

Quim Pujol (1978) is a writer, curator and artist. He works at the boundaries between writing, the live arts and contemporary art. Since 2014, he has been exploring and modifying existing body techniques for political purposes. His latest works along these lines are Trance colectivo (2014), ASMR del futuro (2015), BDSMmm (2016) and Fregoli (2017). He has shown work in exhibitions such as Intervalo. Acciones sonoras, at the Antoni Tàpies Foundation, and Visceral Blue, at La Capella. Together with Ixiar Rozas, Pujol edited Ejercicios de ocupación (Ediciones Polígrafa, 2015) on affective theory. He curated the Irregular Section at the Mercat de les Flors between 2011 and 2015 and he has also taught on the Independent Studies Programme run by the MACBA (Barcelona Museum of Contemporary Art).

Play
Eliana Beltrán, The Reading Room #3, Aparatos del habla y materialismo histœrico.. Dissabte 14 d’abril de 2018. Sábado 14 de abril de 2018. April, Saturday 14, 2018. Projecte d’Acció en viu.

Veure la pàgina de l’esdeveniment



Proyecto de Acción en vivo.

Ver página del evento



Live performance project.

See facebook event page



Eliana Beltrán (Medellín, Colòmbia, 1984) viu actualment a Barcelona i és resident de llarga durada al Centre de Producció i Recerca d’Arts Visuals Hangar (2016-2018). Ha fet el màster d’art sonor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (2015-2017). Va estudiar arquitectura a la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín (2001-2006), i va fer el projecte de final de carrera en la línia d’aprofundiment: teoria, crítica i projecte. És bateria; es va dedicar a descobrir l’instrument de manera autodidacta com a integrant de projectes musicals de caràcter experimental de l’escena alternativa nacional colombiana (2005-2014). Va iniciar estudis a l’escola de música de la Universitat EAFIT, amb èmfasi en la percussió simfònica (2012).
A Hangar ha estat seleccionada en les dues últimes convocatòries de la beca Encura pels comissaris guanyadors. La seva obra s’ha pogut veure en exposicions col·lectives a Medellín (a l’edició 43 del Saló Nacional d’Artistes, 2013) i a Barcelona (al festival Zeppelin, organitzat per l’Orquestra del Caos al CCCB, 2015). Com a arquitecta, va rebre diversos reconeixements durant els seus anys de pràctica professional (menció d’honor en la categoria de projecte arquitectònic a la XXIII Biennal Nacional d’Arquitectura Colombiana, 2012). Les seves pràctiques espacials recents integren diverses formes de producció, i reflexionen des d’àmbits com l’arquitectura, la ficció i l’efimeritat de les coses audibles, en tensió i/o juxtaposició amb altres formes de la idea dels elements espacials i el cos.

Eliana Beltrán (Medellín, Colombia, 1984) vive actualmente en Barcelona y es residente de larga duración en el Centro de Producción e Investigación de Artes Visuales Hangar (2016-2018). Hizo el máster de arte sonoro en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona (2015-2017). Estudió arquitectura en la Universidad Pontificia Bolivariana de Medellín (2001-2006), e hizo el proyecto de final de carrera en la línea de profundización: teoría, crítica y proyecto. Es batería; se dedicó a descubrir el instrumento de forma autodidacta como integrante de proyectos musicales de carácter experimental de la escena alternativa nacional colombiana (2005-2014). Inició estudios en la escuela de música de la Universidad EAFIT, con énfasis en la percusión sinfónica (2012). En Hangar ha sido seleccionada en las dos últimas convocatorias de la beca Encura por los comisarios ganadores. Su obra se ha podido ver en exposiciones colectivas en Medellín (en la edición 43 del Salón Nacional de Artistas, 2013) y en Barcelona (en el festival Zeppelin, organizado por la Orquesta del Caos en el CCCB, 2015). Como arquitecta, ha recibido varios reconocimientos durante sus años de práctica profesional (mención de honor en la categoría de proyecto arquitectónico en la XXIII Bienal Nacional de Arquitectura Colombiana, 2012). Sus recientes prácticas espaciales integran distintas formas de producción, y reflexionan desde ámbitos como la arquitectura, la ficción y lo efímero de las cosas audibles, en tensión y/o yuxtaposición con otras formas de la idea de los elementos espaciales y el cuerpo.

Eliana Beltrán (Medellín, Colombia, 1984) lives in Barcelona and is a long-term artist-in-residence at Hangar Centre for Artistic Research and Production (2016-2018). She did her master’s degree in sound art at the University of Barcelona Faculty of Fine Arts (2015-2017) and studied architecture at the Pontifical Bolivarian University in Medellín (2001-2006), where her end-of-course project was on the special subject of theory, critique and project. She is a drummer and taught herself how to play the drums while a member of experimental musical projects on the alternative scene in Colombia (2005-2014). She started to study at the music school of EAFIT University, focusing in particular on symphonic percussion (2012). At Hangar, she has been selected in the last two calls for applications for the Encura grant by the winning curators. Her work has been shown in group exhibitions in Medellín (at the 43rd National Art Salon, 2013) and in Barcelona (in the Zeppelin Festival, organised by the Chaos Orchestra at the CCCB, 2015). She has received a number of awards for her work as a professional architect, including an honorary mention at the 23rd Colombian Architecture Biennial (2012). Her recent spatial practices include various forms of production and they engage in reflection through ambits such as architecture, fiction and the ephemeral nature of audible things, in tension and/or juxtaposition with other forms of the idea of spatial elements and the body.

Play
Camille Orny i Magda Vaz, ARTENGO2000. Del 24 de Gener a l’1 d’Abril de 2018. Del 24 de Enero al 1 de Abril de 2018. From January 24th to April 1  2018. Projecte individual, Sala Petita.

Veure la pàgina de l’esdeveniment



Proyecto individual, Sala Petita.

Ver página del evento



Proyecto individual, Sala Petita.

See event page



Magda Vaz (Montevideo, Uruguai, 1992) és graduada en belles arts (Universitat de Barcelona, 2016), i ha fet un curs de documental creatiu (Espai Francesca Bonnemaison, Barcelona, 2016). La seva pràctica artística explora els conceptes de malestar i banalització en un context sociopolític. Actualment cursa el màster de gestió cultural (Universitat Oberta de Catalunya), en l’especialització de polítiques culturals. El 2016 la Fundació Clavé de Tordera li va concedir una residència per produir Si no tienes nada mejor en lo que trabajar, que posteriorment va presentar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El 2016 va participar en el seminari The ass between two chairs, organitzat per l’Escola Massana i la galeria Àngels Barcelona, durant el qual va realitzar un vídeo sobre la indiferència causada per l’excés d’informació sobre els esdeveniments polítics.

Camille Orny (Orléans, França, 1985) va estudiar enginyeria agrària a l’Institut Nacional de Recerca Agronòmica de Bordeus i durant un parell d’anys es va dedicar a la recerca científica en el camp de l’anàlisi d’imatges per satèl·lit per a la gestió dels recursos naturals al Centre Nacional d’Estudis Espacials de Tolosa de Llenguadoc, abans de continuar la seva formació en el camp de les humanitats. El 2015 va obtenir el grau de belles arts (Universitat de Barcelona), amb un treball de final de carrera que girava entorn de la representació del conflicte social en la narrativa audiovisual contemporània. Fa poc, ha acabat el màster d’estudis comparatius en literatura, art i pensament (Universitat Pompeu Fabra, 2016), amb una tesi sobre la relació entre actuació i mise en abyme en què compara les pel·lícules Mulholland Drive, de David Lynch, i Kynodontas, de Iorgos Lanthimos. El 2016 va participar a Couching Fiction, un projecte comissarial de Sergi Selvas per a Can Felipa Arts Visuals, i el 2014 el seu projecte Bilugar va ser seleccionat per a Inter-accions. Post -Construcció, organitzat per Mixité a l’Escola d’Arquite ura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya.

El 2017 Vaz i Orny han estat finalistes del Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel

Casablancas en la categoria de projectes. Artengo2000 és el seu primer projecte en col·laboració.

Magda Vaz (Montevideo, Uruguay, 1992) se graduó en bellas artes (Universidad de Barcelona, 2016), y ha seguido un curso de documental creativo (Espai Francesca Bonnemaison, Barcelona, 2016). Su práctica artística explora los conceptos de malestar y banalización en un contexto sociopolítico. Actualmente cursa el máster de gestión cultural (Universidad Abierta de Cataluña), en la especialización de políticas culturales. En 2016 la Fundació Clavé de Tordera le concedió una residencia para producir Si no tienes nada mejor en lo que trabajar, que posteriormente presentó en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). En 2016 va participó en el seminario The ass between two chairs, organizado por la Escola Massana y la galería Àngels Barcelona, durante el que realizó un vídeo sobre la indiferencia provocada por el exceso de información sobre los acontecimientos políticos.

Camille Orny (Orleans, Francia, 1985) estudió ingeniería agraria en el Instituto Nacional de Investigación Agronómica de Burdeos y durante un par de años se dedicó a la investigación científica en el ámbito del análisis de imágenes por satélite para la gestión de los recursos naturales en el Centro Nacional de Estudios Espaciales de Toulouse, antes de continuar su formación en el ámbito de las humanidades. En 2015 obtuvo el grado de bellas artes (Universidad de Barcelona), con un trabajo de final de carrera que giraba alrededor de la representación del conflicto social en la narrativa audiovisual contemporánea. Terminó recientemente el máster de estudios comparativos en literatura, arte y pensamiento (Universidad Pompeu Fabra, 2016), con una tesis sobre la relación entre actuación y mise en abyme en el cual compara las películas Mulholland Drive, de David Lynch, y Kynodontas, de Yorgos Lanthimos. En 2016 participó en Couching Fiction, un proyecto comisarial de Sergi Selvas para Can Felipa Arts Visuals, y en 2014 su proyecto Bilugar fue seleccionado para Inter-accions. Post – Construcció, organizado por Mixité en la Escuela de Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universidad Politécnica de Cataluña.

En 2017 Vaz y Orny fueron finalistas del Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas en la categoría de proyectos. Artengo2000 es su primer proyecto en colaboración.

Magda Vaz (Montevideo, Uruguay, 1992) graduated in Fine Arts (University of Barcelona, 2016) and took a course on the creative documentary (Espai Francesca Bonnemaison, Barcelona, 2016). Her artistic practice explores concepts of discomfort and banalisation in a socio-political context. She is currently enrolled on the MA in Cultural Management (Open University of Catalonia), specialising in cultural policies. In 2016 the Fundació Clavé in Tordera awarded her a residency to produce Si no tienes nada mejor en lo que trabajar, later presented at the Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). In 2016 she participated in the seminar The ass between two chairs, organised by the Escola Massana and Àngels Barcelona gallery, during which she made a video on the indifference caused by information overload about political events.

Camille Orny (Orléans, France, 1985) studied Agricultural Engineering at the National Institute for Agricultural Research in Bordeaux and dedicated a couple of years to scientific research in the field of satellite image analysis for the management of natural resources at the National Centre for Space Studies in Toulouse, before pursuing studies in humanities. She obtained a degree in Fine Arts (University of Barcelona, 2015), where her dissertation concerned the representation of social conflict in contemporary audio-visual narratives. More recently, she completed an MA in Comparative Studies in Literature, Art and Thought (Pompeu Fabra University, 2016), with a dissertation on the relationship between acting and mise en abyme, comparing the films Mulholland Drive by David Lynch and Kynodontas by Yorgos Lanthimos. In 2016 she participated in Couching Fiction, a curatorial project by Sergi Selvas for Can Felipa Visual Arts; and in 2014 her project Bilugar was selected for Inter-accions. Post -Construcció, organised by Mixité at the Barcelona Architecture School (ETSAB), Polytechnic University of Catalonia.

In 2017 Vaz and Orny were finalists in the projects category of the Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas. Artengo2000 is their first collaborative endeavour.

Play
Dani Montlleó, El Gafe i la Revolució. Del 24 de gener al’1 d’abril de 2018. Del 24 de Enero al 1 de Abril de 2018. From January 24th, 2017 to April 1rst, 2018. Projecte individual, Sala Gran.

Veure la pàgina de l’esdeveniment



Proyecto individual, Sala Gran.

Ver página del evento



Proyecto individual, Sala Gran.

See event page



Dani Montlleó (Mataró, 1966) viu i treballa a Mataró. És membre fundador de l’ACM (Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani), i va ser responsable de l’espai d’art i aparador LACOSA del 2000 al 2009. També és creador, amb Quim Tarrida,  de Subcutanspoon (Toy Operators, 2004-2005), i creador, de manera conjunta  amb Susana Rodríguez, d’AKA Perruquers. Per acabar, és membre fundador
de l’Associació Cultural Josefa Tolrà (AJT, 2016).

Algunes exposicions: Muzak (Can Palauet, Mataró, 2004), The versionist (sala petita de La Capella, Barcelona, 2005), Trastocaments (Centre de Lectura, Reus, 1997), Pitbull (Can Felipa Arts Visuals, Barcelona, 1998), Brian’s Brain (Stand by) (Laboratorio de Arte Alameda, Mèxic DF, 2003), Rodalies (Museu Imatra, Finlàndia, 2004), Samuraï (Le secret). Jaune Creation (Grand Palais, París, 2003), Plagiarismo (La Casa Encendida, Madrid, 2005; Caja Madrid, Barcelona, 2006), Merchandpromo-Yves (Arts Santa Mònica, Barcelona, 2007), The Gray a Gray n.º 2 (EspaiZero1, Olot, 2010), From Page to Space (Weserburg, Bremen; Fundaçao Serralves, Porto, 2011; Leopold-Hoesch-Museum, Düren; Gallery Murska Sobota, Eslovènia, 2012).

Dani Montlleó (Mataró, 1966) Vive y trabaja en Mataró. Su obra se centra en el concepto de identidad, a través de referencias y diálogos, por ejemplo, con el mundo de la arquitectura, la música, la moda, la industria o el universo del objeto y el fetichismo. A menudo toma como material de trabajo personajes y momentos reales como excusa para plantear la obra. Interrelaciona ficción y realidad con ideas como la utopía, el confort, la versión, la serie B y la dialéctica constante entre estandarización y firma.

Algunas exposiciones (selección): Muzak (Can Palauet, Mataró, 2004), The versionist (Sala Petita de La Capella, Barcelona, 2005), Trastocaments (Centre de Lectura, Reus, 1997), Pitbull (Can Felipa, Barcelona, 1998), Brian’s Brain (Stand by) (Laboratorio de Arte Alameda, México DF, 2003), Rodalies (Museo de Arte Imatra, Finlandia, 2004), Samuraï (Le secret) (Jeune création, Grand Palais, París, 2003), Plagiarismo (La Casa Encendida, Madrid, 2005; Caja Madrid, Barcelona, 2006), Merchandpromo-Yves (Arts Santa Mònica, Barcelona, 2007), The Gray a Gray nº 2 (EspaiZero1, Olot, 2010), From Page to Space (Weserburg, Bremen; Fundaçao Serralves, Oporto, 2011; Leopold-Hoesch-Museum, Düren; Gallery Murska Sobota, Eslovenia, 2012), The Stuarts (vídeo y vinilo, 2009-2011), Doppelgänger Goldfinger (exposición, libro de artista y vídeo, 2011-2012), Al portal de casa i els constructors (proyecto de Jordi Canudas, colaboración, 2012), Otto-Block (la Camisa Townsend) (pieza seriada producida por Artscoming, Barcelona, 2012), Fresh! (Loop) (The Private Space, Barcelona, 2012), Pepeta Tolrà “dibujo fuerza fluídica” (equipo de investigación, Can Palauet, Mataró, 2013), Modernitat amagada (Casa Capell, Mataró, 2013), CAPS.A. 13 (Mataró, 2013), Futurs abandonats (Fabra i Coats, Barcelona, 2014), El desig de creure (M/A/C, Mataró, 2015), Bienal de Valls (2015), TITO, The Phantom Monk (pieza en formato documental, edición en DVD, 2015, con presentaciones durante 2016 en el MACBA, la Filmoteca de Cataluña, en el Arts Santa Mònica y en la Escuela de Arte de Amposta, y en 2017 en el Instituto Francés de Barcelona), Bienal de Amposta (2016), Body & Games (Escuela de Arte de Lleida, 2017), Caminar sobre el gel (Can Palauet, Mataró, 2017), Matèria Primera (Fabra i Coats, Barcelona) y The Little Match Girl (Hans & Fritz Contemporary, Barcelona).

Es miembro fundador de la ACM (Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani) y fue responsable del espacio de arte y aparador LACOSA de 2000 a 2009. Fue creador, con Quim Tarrida, de Subcutanspoon (Toy Operators) en 2004-2005. También es el creador, de forma conjunta con Susana Rodríguez, de AKA Perruquers. Además, es miembro fundador de la ATJ (Associació Cultural Josefa Tolrà, 2016).

Dani Montlleó (Mataró, 1966) lives and works in Mataró. His work focuses on the concept of identity through references and dialogues that extend, for example, towards the world of architecture, music, fashion, industry and the universe of the object and fetishism. As his working material, he often takes real people and moments as the basis for creating the piece. He intertwines fiction and reality with ideas such as utopia, comfort, the iteration, B series and the constant dialectic between standardisation and uniqueness.

Selected exhibitions: Muzak (Can Palauet, Mataró, 2004), The versionist (Sala Petita at La Capella, Barcelona, 2005), Trastocaments (Centre de Lectura, Reus, 1997), Pitbull (Can Felipa, Barcelona, 1998), Brian’s Brain (Stand by) (Laboratorio de Arte Alameda, Mexico City, 2003), Rodalies (Imatra Art Museum, Finland, 2004), Samuraï (Le secret) (Jeune création, Grand Palais, Paris, 2003), Plagiarismo (La Casa Encendida, Madrid, 2005; Caja Madrid, Barcelona, 2006), Merchandpromo-Yves (Arts Santa Mònica, Barcelona, 2007), The Gray a Gray nº 2 (EspaiZero1, Olot, 2010), From Page to Space (Weserburg, Bremen; Fundaçao Serralves, Oporto, 2011; Leopold-Hoesch-Museum, Düren; Gallery Murska Sobota, Slovenia, 2012), The Stuarts (video and vinyl, 2009-2011), Doppelgänger Goldfinger (exhibition, artist’s book and video, 2011-2012), Al portal de casa i els constructors (project by Jordi Canudas, collaboration, 2012), Otto-Block (la Camisa Townsend) (multiple produced by Artscoming, Barcelona, 2012), Fresh! (Loop) (The Private Space, Barcelona, 2012), Pepeta Tolrà “dibujo fuerza fluídica” (research team, Can Palauet, Mataró, 2013), Modernitat amagada (Casa Capell, Mataró, 2013), CAPS.A. 13 (Mataró, 2013), Futurs abandonats (Fabra i Coats, Barcelona, 2014), El desig de creure (M/A/C, Mataró, 2015), Valls Biennial (2015), TITO, The Phantom Monk (piece in documentary format, released on DVD, 2015, with presentations in 2016 at the MACBA, the Filmoteca de Catalunya, the Arts Santa Mònica and the Amposta Art School, and in 2017 at the French Institute in Barcelona), Amposta Biennial (2016), Body & Games (Lleida School of Art, 2017), Caminar sobre el gel (Can Palauet, Mataró, 2017), Matèria Primera (Fabra i Coats, Barcelona) and The Little Match Girl (Hans & Fritz Contemporary, Barcelona).

Montlleó is a founding member of the ACM (Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani) and ran the LACOSA art space and showcase between 2000 and 2009. Together with Quim Tarrida, he created Subcutanspoon (Toy Operators) in 2004-2005, and in conjunction with Susana Rodríguez, he set up AKA Perruquers. In addition, he is a founding member of the AJT (Associació Cultural Josefa Tolrà, 2016).

Play

Barcelona Producció és un programa que té com a objectiu incentivar la producció en l’àmbit de les pràctiques artístiques contemporànies. Promou la participació d’artistes, comissaris, crítics, investigadors i altres professionals centrats en l’art i la cultura contemporània a través d’una convocatòria oberta i una selecció de projectes efectuada per un jurat independent. Amb aquesta iniciativa, La Capella ofereix un suport a les necessitats econòmiques i de producció de la comunitat artística de Barcelona i la seva àrea d’influència, amb l’objectiu d’acostar a tots els públics les línies discursives de l’art actual.

La convocatòria té la voluntat de mostrar clarament la diversitat de disciplines i la hibridació de llenguatges que caracteritzen les pràctiques artístiques contemporànies. En aquest sentit, Barcelona Producció posa de manifest la voluntat d’afavorir la porositat i la transversalitat entre sectors tot interpel·lant-ne els actors i animant-los a presentar les seves propostes. Pretén incentivar la innovació quant a discurs, format, procés, etc., sense, però, plantejar la convocatòria en termes de disciplines, i espera que la creativitat de les propostes superi les expectatives generades. Hi tenen cabuda totes les tècniques i tots els llenguatges, i és voluntat de Barcelona Producció prioritzar els que són, habitualment, menys presents en el context de Barcelona.

Barcelona Producció es un programa que tiene como objetivo incentivar la producción en el ámbito de las prácticas artísticas contemporáneas. Promueve la participación de artistas, comisarios, críticos, investigadores y otros profesionales centrados en el arte y la cultura contemporánea a través de una convocatoria abierta y una selección de proyectos efectuada por un jurado independiente. Con esta iniciativa, La Capella ofrece un apoyo a las necesidades económicas y de producción de la comunidad artística de Barcelona y su área de influencia, con el objetivo de acercar a todos los públicos las líneas discursivas del arte actual.

La convocatoria tiene la voluntad de mostrar claramente la diversidad de disciplinas y la hibridación de lenguajes que caracterizan a las practicas artísticas contemporáneas. En este sentido, Barcelona Producció pone de manifiesto su voluntad de fomentar la porosidad y la transversalidad entre sectores interpelando a sus actores y animándolos a presentar sus propuestas. Pretende incentivar la innovación en cuanto a discurso, formato, proceso, etc., pero sin plantear la convocatoria en términos de disciplinas, y espera que la creatividad de las propuestas supere las expectativas generadas. Se contemplan todas las técnicas y todos los lenguajes, y la voluntad de Barcelona Producció es privilegiar los que están menos presentes habitualmente en el contexto de Barcelona.

Barcelona Producció is a programme that aims to foster production in contemporary art practices. It promotes the participation of artists, curators, critics, researchers and other professionals focused on contemporary art and culture through an open competition and a selection of projects carried out by an independent jury. With this initiative, La Capella provides support to meeting the financial and production needs of the artistic community of Barcelona and its area of influence in order to expose the general public to the discourses of art today.

The call aims to clearly show the diversity of disciplines and the hybridisation of languages that characterise contemporary art practices. In this way, Barcelona Producció highlights the porosity and transversal movement between sectors, while questioning the artists working in them and encouraging them to submit their proposals. It strives to foster innovation in discourse, format, process, etc., but without presenting the competition in terms of discipline, and hopes that the creativity of the proposals exceeds expectations. All techniques and languages are welcome and Barcelona Producció intends to favour those that are usually less present in the context of Barcelona.

Cat / Esp / Eng
Barcelona Producció és una iniciativa de La Capella. Barcelona Producció es una iniciativa de La Capella. Barcelona Producció is an initiative of La Capella.
Cat / Esp / Eng